• C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28  info@puntdereferencia.org
  • C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28

Bones pràctiques en l’acollida de joves: diverses poblacions reclamen assessorament

El darrer any hem registrat un increment notable de trucades a Punt de Referència provinents de persones i comunitats que estan acollint pel seu compte a jovent que ha sortit dels centres de menors que no disposen de recurs d’habitatge. La situació està preocupant a Ajuntaments, veïnes i veïns fins al punt que, moguts per un sentiment de solidaritat i també de coresponsabilitat ciutadana, obren les portes de casa seva per evitar deixar-los dormint al carrer. Un cop ho han fet, els apareixen els primers dubtes i la necessitat de trobar un acompanyament i orientació des de l’experiència.

Per a resoldre aquests dubtes i per conèixer el funcionament del Projecte Acull, diverses persones acollidores han contactat Punt de Referència, que el passat 15 de febrer va reunir-los en una jornada per aprendre i intercanviar bones pràctiques en l’acollida.

 

Quines demandes i dubtes plantegen les persones acollidores?

El model d’acolliment del Projecte Acull garanteix un bon itinerari del jovent perquè disposa d’un marc de projecte treballat i adequat a les necessitats del jovent i posa en valor el fet de combinar el rol de les persones acollidores amb un seguiment professional de l’itinerari d’emancipació del jovent. Les persones acollidores assistents a la jornada no compten amb un marc de referència ni amb el rol de la persona professional, clau per a donar resposta a totes aquelles necessitats administatives, de formació i de treball planificat amb el jovent. Per aquest motiu, els neguits que van plantejar van ser:

  • el desconeixement del sistema administratiu i la necessitat de tenir assessorament jurídic: com podem ajudar al jovent amb la seva situació documental?
  • Com plantejar un acolliment des de la urgència? és necessari establir uns terminis màxims d’estada? com acompanyar als nois i noies a l’inici i final de la convivència?
  • quins haurien de ser els límits en el marc d’una acollida?
  • val la pena que aquests joves es vinculin més al territori i puguin implicar-se en activitats que els posin en valor dins la societat. Com ho fem? quines són recomanables?

 

“Pensàvem que estàvem sols, que érem els únics que acollíem!”
Entre les persones assistents n’hi havia que estan acollint algun jove individualment i d’altres ho fan amb xarxes de veïns que s’han articulat informalment per donar resposta conjuntament. D’aquesta manera, la trobada no només va servir per a veure un model d’acollida vàlid i aprendre de l’experiència del Projecte Acull sinó també per a conèixer-se entre persones acollidores, veure quines iniciatives s’estan movent per acollir al territori i tenir-se en compte per coordinar-se i intercanviar properes experiències entre elles.

 

Endinsa’t en el Projecte Acull a partir de la història d’acollida de’n Moushin