30 març, 2020
col·laboracions, economia, emergència, mentoria, migrants, solidaritat

EL Covid-19 ens situa en un escenari encara més incert

Incertesa i angoixa. Probablement siguin els termes que millor defineixen aquests dies els sentiments del jovent tutelat i extutelat, uns sentiments amb els quals conviuen des d’abans de l’arribada del Covid-19, però que s’accentuen pels primers efectes del coronavirus en les seves vides. Un virus que suposa més pals a les rodes pel present i futur del col·lectiu al qui acompanyem. Aquests dies els nois i noies ens fan arribar les seves preocupacions a través de videotrucades, trucades i whatsapps:

Els tràmits administratius queden aturats, això significa que el jovent que està a l’espera de resolucions de permisos de residència, de treball, de matriculacions en estudis, etc, queden sense resoldre durant un període de temps encara indeterminat.
Què passa amb els nois i noies a qui se’ls ha aplicat un ERTO? què passarà amb les ofertes de feina en tràmit que els donaven accés a un permís de residència i treball? Si accedir a una feina ja és complicat per a noies i nois de 18 anys amb poca o nul·la experiència laboral prèvia, la por de poder-se tornar a quedar a l’atur pot ser paralitzadora. D’altres han vist truncades les seves pràctiques.
No a tots els i les estudiants els afecta igual el canvi en el marc educatiu: el jovent tutelat i extutelat que estudia no disposa d’un suport constant i exclusiu que l’animi a mantenir els estudis a distància, i durant el temps de confinament se’ls redueix molt l’espai d’intercanvi cultural per a continuar millorant les competències lingüístiques.
El jovent passa d’assistir als estudis i al lloc de treball a estar-se al centre de menors o al recurs habitacional on resideix, fet que els distancia de la seva xarxa relacional quotidiana i pot provocar canvis importants en els hàbits relacionals i de salut mental més rutinaris.
Com sostenir l’avorriment? I l’aïllament de qui més s’estimen? Com poder connectar amb els i les altres amb la poca connexió a la xarxa de què disposen?

Aquesta situació podran sostenir-la millor o pitjor, com més xarxa de suport tinguin, per això és més necessari que mai un acompanyament individualitzat com el que oferim a Punt de Referència.

La importància de l’acompanyament en moments especialment durs.

Val la pena intensificar l’acompanyament al jovent, tan presencial en els pisos assistits com online en el cas de la resta de jovent de l’entitat, amb tres objectius:

Que durant el confinament i la soledat que comporta, sàpiguen que estan acompanyats/des, que recollim les seves inquietuds i treballem per donar-los respostes. El paper de les educadores i de les persones mentores en aquest objectiu és clau, creant noves maneres per ser al costat del jovent.
Que, dins les possibilitats actuals, es continuï treballant o replantejar els objectius de cada jove en referència al seu pla cap a l’emancipació.
Que ser-hi permeti vetllar per la salut pròpia i col·lectiva, prenent les mesures de prevenció necessàries i fent-se responsables d’aquest repte que demana actuar de forma conjunta.

Preocupació pel sosteniment dels projectes de l’entitat

El futur d’aquest jovent dependrà del context social, però també de la xarxa de suport que tinguin al voltant per enfrontar els reptes i facilitar l’obertura d’oportunitats en aquest context. Una xarxa que depèn de la capacitat d’acompanyament que Punt de Referència pugui donar-los, i aquesta també és una preocupació fruit de la situació actual.

Hem reajustat el pressupost anual dels projectes i les treballadores de Punt han reduït la jornada laboral degut al bloqueig administratiu: les peticions de subvencions públiques que estaven en procés de tramitació han quedat aturades fins que acabi aquesta situació. Les resolucions de les ajudes queden ajornades fins a nou avís, mentre l’acompanyament al jovent no s’atura. No volem deixar d’atendre les necessitats que ens fa arribar el jovent, avui encara més vulnerable.