INICI Tornar a l'inici
  MAPA WEB Mapa del web
 
Entitat
Programes
Espai Jove
Experičncies
 

EXPERIÈNICES |  Referents    Acull  |  L'Entitat  |  Recerca  

EXPERIÈNCIES REFERENTS

Entrevista maig 2003

El repte de Punt de Referència, d’ajudar, de col.laborar, d’incidir a que un col.lectiu de joves en una situació precària, pràcticament d’abandonament i la majoria immigrants, assoleixin una autonomia completa, en el terreny personal, laboral, econòmic i domèstic, no es una tasca gran en una societat carregada de perjudicis com la nostra. És un repte immens. Un repte que exigeix un grau de compromís molt gran per part de les persones que hi treballen o col·laboren. I jo, que estic contagiat (a vegades sense saber-ho) de molts d’aquests perjudicis, pujo al tren i em comprometo amb aquest repte).

Per què?

Doncs perquè crec que li dec al M., com a mínim, una part del meu temps per posar al seu abast recursos que tinc i he tingut gràcies a haver nascut on he nascut i que ell mai ha tingut per haver-ho fet on ho ha fet. No ens enganyem, el 90% del meu benestar i confort me’l dóna l’entorn on he crescut, i això es gràcies a l’atzar. No crec doncs que es pugui el.ludir aquest compromís. No és una obligació i procuro que no sigui un sacrifici. És sentit comú.

No se com sortirà tot plegat, a mesura que conec el M. vaig aprenent de la seva realitat, de la seva situació actual. A vegades alguns dels seus comentaris em desborden…em deixen mut. El primer permís de residència i treball que he vist a la meva vida ha estat en mans del M. la primera vegada que vaig sentir parlar del Pla de Majors, o dels pisos assistits va ser a les xerrades de Punt de Referència.

Si un habitant d’un altre planeta ens mires als humans, l’última cosa que veuria és la tasca concreta que s’intenta fer des de Punt de Referència. En el món succeeixen, cada dia, coses que malauradament tenen més repercussió pública. Però la nostra realitat és que estem en aquesta societat, amb els peus a la Terra i que a poca distància, d’on ho tenim pràcticament tot, hi ha joves que no tenen res. Espero, només, poder “contagiar” al M. d’alguna de les bones coses que m’ha donat el meu entorn. Ell pensa que jo “seré su amigo”, doncs perquè no, si això és el que necessita.

Tornar a dalt

Xerrada desembre 2005: intervenció d'un jove

En B. va entrar al programa de Referents l’octubre del 2001.

Llegué a Barcelona hace cinco años, sin saber nada de nada. Desde pequeño ya sabía que yo me iría de allí, hasta mi padre le decía en broma a mi madre si yo era hijo de un español, porque mi cabeza pensaba cosas diferentes de mis hermanos y siempre pensaba en buscar un futuro fuera. Y yo pienso.... ¡si mi padre no tiene ningún futuro ahí, cómo lo iba a tener yo!

Vine directo a Barcelona –porque quería- y encontré gente buena y gente mala. En la calle es muy fácil caer en cosas malas, pero con tu cabeza tienes que saber qué tienes que hacer. ¡Ser pobre no significa ser violento!

A través del centro donde viví me presentaron a Punt de Referència y Marta me explicó lo del referente. Entonces conocí a S. Ella es ahora como una madre. Yo no puedo decir que no tengo familia aquí porque el Punt y la S. son mí familia. Y S. es como una madre... ¡pero una madre! Te mete caña, se enfada cuando hago algo mal... ¡ui! Cuando hay alguna cosa ella me dice lo que piensa, a veces tiene razón y entonces tu callas y tu cabeza piensa. ¡Si tiene razón, pues tiene razón! Cuesta pero esto te hace aprender... De verdad, con ella puedo hablar y le cuento cosas que con nadie lo hago. Yo confío mucho en ella y sé que ella confía en mí. Y no es solo la confianza, también el cariño. Esto es lo que se necesita. A veces te pasa una cosa, otro día te pasa otra, y otro día otra. Pero un día todas las cosas las tienes en tu cabeza....ay dios, entonces ¿¿¿¿que hago yo con toda mi cabeza llena???? A veces voy a la Marta y charlamos, a veces voy a casa de la S..... ¡así mi cabeza no explota!

Yo veo mi futuro aquí, tranquilo, con mi trabajo, mi piso, mis amigos, conocer cosas, aprender…me gustaría estudiar. Yo ya soy más español que marroquí. ¡Si supiera catalán ya sólo hablaría en catalán!

Ahora voy a Marruecos de visita, a conocer más el país, pero ellos ya me dicen que ya no soy marroquí porque soy diferente de ellos. Aquí me siento bien, aunque hay personas que no les gustan los marroquíes. A mi me sienta mal cuando se apartan de mi, o cogen el bolso más fuerte en el metro. ¡¡Ellos no piensan que dentro de mí hay también un corazón!!

B.

Tornar a dalt

   
Associació Punt de Referència  |  c. St. Antoni Abat, 10, 3r |  08001 Barcelona
T 93 329 74 27 i 93 329 74 28  |  CIF G-61356689  |  Inscripció 19.707 Registre d'Associacions  |  adreça electrònica
 

Avís legal