Si fos blanca no em passaria
El cap de setmana passat anàvem caminant per la Vila Olímpica un amic i jo. Un home ens va parar i ens va dir “Per aquí no passen marroquins”. Ens vam quedar parats i, sense haver fet res, al cap d’uns minuts l’home havia acabat pegant al meu amic i a mi em va agafar la cartera i em va trencar la T-Jove.
Aquest és el relat d’un jove de Punt a la seva educadora. Malauradament l’equip de Punt tenim sovint converses explicant situacions com aquesta. Per aquest motiu al Berenar a Punt del 23 d’octubre es va plantejar el debat “Si fos blanca no em passaria” en una taula compartida amb els Mossos d’Esquadra (Àrea de Seguretat Ciutadana i Unitat Regional de Proximitat de Barcelona), SOS Racisme, l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i persones sòcies i treballadores de Punt.
D’esquerra a dreta: Jaume Comellas, Jordi Torres i Jordi Canelles, socis i voluntaris de Punt; Juanjo Ortega, President de Punt; Paula Rossi, SOS Racisme; Cristina Ruano, educadora de Punt; Daniel Raquena, Mosso d’Esquadra Unitat Regional Proximitat Barcelona; Aida Guillén, Directora de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Miquel Martínez, Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra; Rita Grané, directora de Punt de Referència.
QUÈ FAN ELS I LES JOVES QUAN VIUEN AQUESTES SITUACIONS?
Les educadores de l’entitat expliquen que moltes vegades el jovent agredit intenta no recórrer als Mossos perquè no senten confiança amb els cossos de seguretat. Des de Punt de Referència els acompanyem a denunciar aquestes situacions, però es fa de forma aïllada, intentant donar resposta a delictes d’odi diversificats malgrat s’han observat patrons que es repeteixen en espais com el transport públic o zones d’oci nocturnes. Aquest punt de partida obre el debat:
Jordi C (soci i voluntari de Punt) lamenta les situacions en les quals es troben els joves i troba greu que els agredits no confiïn en els Mossos, i que per aquest motiu els nois no denunciïn. “Si pensen que l’autoritat no els farà cas, tenim un problema”. A aquesta fet la taula hi vincula més traves: els llargs processos de denúncia que sovint no acaben resolent-se de forma efectiva. Una crítica que Joan Miquel (Mossos) reconeix i recomana per una major efectivitat que el jovent denunciï aportant testimonis al seu relat.
ALTERNATIVES A LA DENÚNCIA
L’experiència de SOS Racisme pel que fa a les denúncies a Mossos tampoc es valora del tot positivament. La Paula explica que a les víctimes de situacions racistes se les posa en dubte, un fet que tira enrere als joves a l’hora de fer el primer contacte amb l’oficina. L’Aida explica que la mirada no punitiva és la més transformadora, i en aquest sentit proposa evitar la via penal. Des de l’Oficina per la No discriminació ofereixen altres recursos per ajudar als i les joves, treballats des de la Taula d’Entitats.
SOS Racisme va llançar la seva campanya ‘Pareu de parar-me‘ pensada perquè el jovent pugui denunciar les identificacions policials racials que els fan al carrer. També han obert un número de mòbil al qual els joves poden escriure via whatsapp cada vegada que visquin situacions com la descrita.
SOCIETAT CÒMPLICE
Què més podem fer entre els agents que són al berenar i en societat per a ser més còmplices dels i les joves i corresponsables per evitar situacions racistes?
Joan Miquel recomana a Punt de Referència acostar-se a l’oficina de Ciutat Vella i tenir-la de referència per solucionar conflictes habituals. També explica que Mossos ha engegat una formació pilot a alumnes de l’ESO per ensenyar a identificar i combatre delictes d’odi. L’Aida apunta que hi ha molta feina feta al voltant de l’odi, on efectivament els cossos policials poden intervenir, però l’odi és l’últim estadi d’una piràmide formada en la seva base per estereotips, en un segon grau per prejudicis, i en un pas previ a l’odi, per la discriminació. En aquests 3 estadis diu que es podria fer molta més feina de prevenció.
REIVINDICACIÓ DELS DRETS
Les conseqüències emocionals que el racisme guarda per aquests joves són fortes, i aquests acaben per canviar la manera d’actuar dels joves per tal que no se’ls vinculi amb actes que els inculpin. La Cristina ens explica com alguns li diuen que procuren allunyar-se de les altres persones a les escales mecàniques del metro o eviten llocs de la ciutat per no ser acusats, malgrat no hagin fet res mal fet.
Davant d’això sorgeix la idea d’iniciar un procés de presa de consciència com a col·lectiu. Que el jovent pugui disposar d’un espai de reflexió sobre els seus drets i d’anàlisi de situacions. Posar nom a allò que els passa els pot ajudar a sentir-se legítims a l’hora de denunciar, i com a segon pas seria ideal que poguessin transformar aquesta reflexió en un missatge per la societat. La Paula explica que a SOS Racisme s’hi apropen joves que ja han fet aquest treball i són conscients de ser víctimes pel fet de formar part d’un col·lectiu del qual reclamen la restitució dels seus drets.
A banda d’aquest treball amb joves, Mossos recorda que els joves poden demanar el número de placa als Mossos que els aturen pels carrers per tal de dur un recompte d’aturades i evitar abusos d’agent que els aturin massa sense motius aparents.
Punt de Referència ha anotat totes les propostes de les persones i entitats assistents al berenar, per treballar-les amb l’equip tècnic i evitar o combatre al màxim les actuacions racistes.
Així es tanca el quart Berenar a Punt, un debat fructífer que esperem que ens porti a nous escenaris.
Vols venir al proper berenar? Reserva la tarda de l’ 11 de desembre, parlarem de les dificultats del jovent per accedir a l’habitatge.