• C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28  info@puntdereferencia.org
  • C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extultelat: àmbit emocional

Resiliència: vincles afectius, xarxa i oportunitats

Hem arribat al darrer article de la sèrie que tracta sobre les afectacions del Covid-19 pel jovent tutelat i extutelat que participa a Punt de Referència, en aquest darrer parlem del que és per nosaltres la base de l’iceberg dels processos d’emancipació, allò invisible però que sustenta tot el procés: l’àmbit emocional i les relacions de la xarxa de suport.

Al llarg d’aquests dies hem redescobert casa nostra, igual que possiblement ho hem fet amb nosaltres mateixes. Ara podem reconèixer a quina hora exacta toca el sol a la finestra, on se sent menys soroll del carrer, posem nom a alguns veïns i veïnes i possiblement hem decidit endreçar alguns racons que abans, sense saber perquè, ens quedaven pendents. Aquesta realitat també ens ha ajudat a fer introspecció i trobar alguns recons dins nostre: potser hem recuperat antigues aficions, hem identificat què ens fa sentir tranquil·les o quines coses no ens agraden, hem hagut de prendre decisions, algunes de planeres i d’altres més significatives…

A Punt de Referència fem costat a persones que constantment han de prendre decisions clau pel seu projecte vital, concretament pel seu procés d’emancipació, i aquests mesos hem tingut la sort de poder aprendre d’elles i de posar paraules a allò que roman tan invisible en el dia a dia, la seva resiliència.

 

El que permet continuar en moments adversos

La capacitat de la resiliència es considera un factor de promoció de la salut mental i emocional clau per a tota la societat, per aquest motiu a Punt de Referència acompanyem al jovent a enfortir les seves capacitats de resiliència. Aquesta és una aposta per aconseguir construir una emancipació que fomenti la qualitat de vida del jovent, tant cap a una sensació de benestar positiu respecte a la salut física i mental, com cap a la construcció d’una xarxa de suport per una autonomia vinculada.

Entenem la resiliència com un procés que s’aprèn i que es construeix al llarg de la vida a través de diferents fonts: des de les pròpies capacitats, a través de les relacions significatives que establim i dels contextos segurs que ens brinden oportunitats d’emancipació (Ungar, 2003 a Novella, 2014). Només el 37%, del jovent tutelat migrant identifica els i les educadores socials com a figures de referència (Cónsola, 2016), i resulta significatiu que el jovent tutelat i extutelat compti amb poques figures adultes de referència al territori que puguin contribuir a generar relacions i contextos on enfortir aquesta resiliència.

La resiliència és individual i col·lectiva, una sense l’altra no genera canvi

El jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que el jovent de la població general; tenen una sensació de benestar personal més baixa (Llosada-Gistau, Montserrat i Casas, 2016). Per què? els manquen vincles afectius, oportunitats de pertànyer a un lloc, a un grup, a una persona, claus per reforçar les resiliències i, de retruc, les oportunitats d’emancipació.

L’emancipació per la transició cap a la vida adulta significa un augment de responsabilitat i autonomia que exigeix al jovent un enfortiment de la sensació de benestar i de la salut emocional. Sense pertànyer, aquests processos no són possibles.

 

Les relacions de mentoria permeten crear aquest entorn acollidor pensat perquè el jovent pugui enfortir la seva resiliència mitjançant el vincle afectiu amb el seu referent adult, i aquesta és l’aposta de Punt de Referència. Les figures de referència han de promoure vincles personals, confiar en les capacitats de qui té al davant, tenir una actitud empàtica i de reconeixement, saber que cada persona és única i té necessitats i dificultats diferents, desenvolupar la comunicació assertiva, posar límits quan cal i ser model a través de les pròpies accions (Muñoz, 2005, a Novella, 2014).

El vincle afectiu proposat en les relacions de mentoria a Punt de Referència es complementa amb la relació entre la persona jove amb la persona que realitza l’acompanyament tècnic: els vincles de la persona mentora i l’acompanyant professional han de ser incondicionals, estables i afectius per tal que siguin exitosos. A més, des d’aquest acompanyament que reforça la pròpia resiliència també reforcem la seva capacitat d’organització i resposta enfront als reptes que han d’afrontar, estimulant en el procés la responsabilitat i la presa de decisions informada. Aquest aprenentatge els permet mantenir la capacitat de control sobre la seva pròpia vida, tot disminuint estats de rumiació i passivitat enfront les dificultats o situacions potencialment traumàtiques (Pérez-Sales i Fernández-Liria, 2015), consolidant així una base sòlida per una emancipació a llarg termini.

 

Per què en temps de Covid-19 la mentoria és clau?

La crisi sanitària provocada pel Covid19, com sabeu, ens ha portat viure un context desconegut, d’incertesa i que per la major part de la població ha fet augmentar les emocions de por i angoixa, sensació d’aïllament degut al distanciament social, i desànim al veure l’augment de les desigualtats estructurals degut a l’aturada de les accions de suport d’oportunitats formatives i laborals. El jovent tutelat i extutelat també està vivint aquest procés amb diversitat de realitats, algunes d’elles traumàtiques, i per activar la seva resiliència caldrà més acompanyament que mai.

Com expliquen Pérez-Sales i Fernández-Lliria (2015) en contextos traumàtics és important “deixar temps de resposta a la pròpia resiliència. Entre un 70-80% de la població fem front a situacions traumàtiques, entre 10-40% poden tenir algun símptoma aïllat d’estrès posttraumàtic, i entre un 3-15% conseqüències a llarg termini.”

Pel jovent tutelat i extutelat, els vincles de suport emocional i psicosocial seran clau pels seus processos d’emancipació per tal de:

  • Donar espais a les emocions que han viscut, com la por i la incertesa. En alguns casos, al estar molt acostumats a transitar per aquestes emocions poden fins i tot ser exemples per les seves figures de referència i persones mentores. És una oportunitat per poder processar col·lectivament el que hem viscut a través d’aquestes relacions de suport. En altres casos, requerirà de suport psicosocial.
  • Pensar en quines estratègies dur a terme per reprendre les seves trajectòries d’emancipació des del punt on les va deixar al març, o en els reptes que ha provocat arrel de la disminució d’ingressos o d’oportunitats formatives, paralització de la renovació de processos documentals o bé d’habitatge.
  • Construir i tenir accés a noves oportunitats d’emancipació. En aquest temps tot s’ha parat, excepte el rellotge que marca l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

 

A Punt de Referència entenem l’acompanyament al jovent tutelat i extutelat des de la realitat i vulnerabilitat de la persona que els acompanya, i des del vincle afectiu que es crea amb ells. Des d’aquí, s’inicia un procés màgic que t’animem a viure. Tu també pots ser referent, t’animes?

 

 

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes, Núria Martínez, tècnica del projecte Referents i Berta Roig, responsable de comunicació.

 

Referències:

  • Llosada-Gistau, J; Montserrat, C. i Casas F. 2016. El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Paper 29
  • Manzani, L. i Arnoso, Maitane. 2014. Bienestar psicosocial en menores y jóvenes extranjeros sin referente familiar adulto: factores de riesgo y protección. Norte de Salut mental.
  • Novella, I. 2014. Educación para la resiliencia en el ámbito socioeducativo. Revista de Educación Social
  • Pérez-Sales, Pau i Fernández-Liria, Alberto. 2015. Trauma: del apoyo psicosocial a la psicoterapia. Irredentos Libros.
  • Cónsola, Marc. 2016. L’atenció socioeducativa dels menors estrangers no acompanyats. Una mirada vers les expectatives i les necessitats. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], Núm. 64, p. 44-60, Consultat a: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/311853

Tags CLOUD

10X1020198 de marçacollidaacompanyamentactivitataculladministracióagbaralegriaalemanyaaliançaamicsamics d ela gent grananiversariassembleaateneaavisbarçabarcelonabarcelonèsberenarbibliotecabmlcalidacamp de treballcampamentscampuscasacccbcelebraciócol·laboraciócol·laboracionscomunicacioconcertconsultoriaconsumconvenicoronaviruscovidcovid-19criicuracursdebatdecoraciódespesesDGAIAdiari AradiscapacitatdiscursdocumentaciódonatiudonatiusdoneseconomiaeducacióeducadoraEl PasemancipacióemergènciaemocionalempresaempreseseocnomicaEquinocciescapadesespaiestiuestrangeriaestudiseuropaexcursióèxitexposicióextutealtsextuteladesextutelatextutelatsfeinafeminismefestafinançamentfonsformaciófundaciófutbolfuturgènovagestiógrgr16.18gratisgrèciagrupguadalajarahabitatgehistòriesimmigracióinfànciaingressosinsercióinternacionalitàliajornadesjovejoventjovent tutelatjovesJOVESxJOVESjuntala caixalaboralllarLleilloguermagiclinemaltractamentmambrémasculinitatsmemòriaMENAmenorsmentorhabilitatsmentoriamentoringmentorsmigraciómigradesmigrancionsmigrantsmiradesmnentoriaMontserratmossosmúsicanegocinienoiesnoisociODSofertaoficinaÒmniumOpcionsoportunitatpalau de la músicaParlamentparticipaciópastisseriaperiodismepispisosPremiprobitasprojectespuntracismerapreferentsreformesrefugirefugiatsreptesresiliènciaresultatssalessant joan de déusant JordisegellsellosensellarismesevillasocissolidariSolidaritatsolitudsosracismesostenibilitatsuporttallerterapiaTorrestrajectetransparènciatrasllattrobadatutelatutelattutelatsvagaversembrantvoluntariatwebyoutube